CV AMETLLA DEL VALLÈS-3 CV FIGUERES-0 (25-14 26-24 25-18)

Les absències i un arbitratge nefast en moments puntuals i decisius, fan que no es pugui guanyar contra el rival més fluix del campionat (juntament amb nosaltres, es clar). Una llàstima, ja que només que enlloc de ser 6 haguèssim sigut 7 o 8, aquest partit es podia haver guanyat, ja que la defensa va estar bé, i en atac es va anar in crescendo.

Punt a apart.
Si algú mirés la nostra clasificació, podria pensar que com a entrenador, deu ser una situació per estar amargat, o per tallar-se les venes amb unes tissores escolars d'aquelles de punta rodona, que fa més mal.
Molt lluny de la realitat, estic content de l'actitud de les noies (de les que han complert es clar) i no sols en els partits, sinó també en els entrenaments. Us ho agraeixo.
Gràcies a la Nuri, a la Neus, a la Noe, a la Mercé, a la Jessica, a la Sara, a la Mònica, a la Kiti, a la Vanessa, a la Marta, ja que sense aquests deu jugadores possiblement ni tant sols, més d'una vegada, no s'hagues pogut ni viatjar. Gràcies pel seu compromís personal, i pel bon humor demostrat durant tot l'any. Possiblement amb un altre tipus de gent, l'any hagués estat un calvari, per l'equip i evidentment, per a mi. Gràcies doncs per la vostra categoría humana.
També agraïr a les juvenils que sempre que han pogut han vingut a ajudar-nos, i també a la Laura (entrenadora del B) per el toc de garra i d'intensitat que posa en els nostres entrenaments.
Agrair-vos també que ens els moments de fleblesa personal, em fèssiu veure que realment m'havia de refiar d'aquest nucli de deu i de ningú més, i que havia de prescindir de les desercions i absències que tant mal ens han fet. Tenieu raó, una vegada més.
Si em deixeu, volia fer un agraiment especial tant a la Neus, com a la Noe, unes rematadores increibles, que d'una manera absolutament exemplar, van acceptar jugar de col·locadores, lloc de l'equip que ni és el seu, ni els agrada especialment, però en el que han complert com unes autèntiques campiones.
Ara toca mirar endavant, i jo com a possible entrenador de l'any que vé, signaría on fos, per poder comptar amb la mateixa gent per jugar a tercera, i lluitar d'una manera ferma i decidida per pujar, aquest cop per mèrits propis.
El repte d'ara és el de fer una bona copa Catalunya, i sobretot, seguir disfrutant d'aquest esport que tant ens agrada. És molt facil estar content i complir, quan les coses van bé. Quan un equip va fatal, com era el nostre cas i arriba l'hora de l'entrenament i veus que hi ha 10 o dotze jugadores, us asseguro que fa goig.
A més, si mireu l cclassificació, veureu que hem estat l'equip més regular....
FELICITATS CAMPIONES I AUPA OSASUNA LA OSTIA.