CURA D'HUMILITAT.
Derrota absolutament merescuda, en un partit on l'equip va semblar més el cuer que no el lider.
Un partit mal plantejat i mal dirigit des de la banqueta, mal executat dins el camp i amb una insòlita manera d'animar-nos les unes a les altres que consistia en males cares, i retrets, en uns moments en els que feia falta un altre tarannà.
Nosaltres no som així i això no es pot repetir, i parlo de l'actitud, no del resultat. De la mateixa manera que quan guanyem tot son festes i alegria, quan es perd, l'actitud ha de ser d'equip i no d'individualitats.
El Viladecans ens va passar per sobre usant només aquesta recepta, elles eren un equip, nosaltres una banda.
En quant a les destacades, avui costa trobar-ne alguna, potser la Tània que va ser al única que va intimidar una mica. També vull resaltar el partit de les col·locadores, la Noe i la Irina, que van estar horroroses com la resta de l'equip, amb l'excusa de que les defenses van ser tant espantoses, que les pobres van fer elq ue van poder. No es pot demanar posame-la aquí o pasame-la allí, quan a l'hora de defensar els hi passem pedrades a manta.
Capitol apart, els serveis....que dir dels serveis... Varem repetir la jugada més absurda del volei infinitat d'ocasions. Varem fallar tants serveis com en tota la temporada.
Punt i apart, no val la pena dir res més, varem fallar tots, perdó, TOTS.
La setmana que ve, arriba el lider, un equipàs...a lluitar, les coses s'han complicat, ara és quan han de sortir les autèntiques jugadores que han portat a l'equip fins aqui. Les autèntiques, no el simulacre de Viladecans.
Alineació: Noe, Tània, Merce, Laura, Irina, Kely, Jessi, Monica.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario